Me lo decía mi abuelito

Vull compartir amb vosaltres la petita intervenció que vaig fer de l'acte de presentació del llibre "Me lo decía mi abuelito", de Alberto Valenzuela, que va tenir lloc el passat 1 de juny de 2016.
Per mi va ser un honor compartir taula per parlar de memòria històrica. Va ser un acte carregat d'emocions.


ME LO DECÍA MI ABUELITO, de Alberto Valenzuela Carreño
“Una crónica sentimental de la experiencia republicana y de la represión franquista”


Benvinguda a tots i totes en aquest acte organitzat per Canviem Mollet i amb el suport i col•laboració de Mollet amb Cuba.

És un honor per Canviem Mollet i per mi personalment, poder presentar aquest acte, i poder tenir a la nostra ciutat la presentació d’aquest llibre: “Me lo decía mi abuelito”

Enguany, 85 aniversari de la proclamació de la Segona República i continuem rendint homenatge als valors republicans de llibertat, igualtat i fraternitat, i els ideals per a la construcció col•lectiva del bé comú en una societat. Aquell bé tan oblidat avui dia.
Així doncs, cada any, pels voltants del 14 d’abril, des de Canviem Mollet fem diversos actes en commemoració de l’aniversari de la II República, però no és només al mes d’abril que som republicans i reivindiquem la república i els seus valors. Som republicans i republicanes tot l’any i sempre. Condemnarem el franquisme i la repressió tota la vida.

Us presento als ponents:

Alberto Valenzuela Carreño, col•laborador de Mollet amb Cuba, psicòleg de professió, nascut a Barcelona, amb arrels andaluses, concretament de Marchal (Granada) (i com diu al llibre redescoberta “alma andaluza”, i molt més: persona compromesa i involucrat en diverses lluites.
En aquest llibre, ens narra de manera novel•lada les vivències del seu avi, que fou afusellat pels franquistes el gener de 1940 a Guadix (Granada), amb només 34 anys, amb dona i 5 fills.

També intervindrà Felipe Moreno antic militant comunista, empresonat i torturat pels inspectors de la brigada político-social, com el sanguinari “Billy el niño”. Actualment és membre de la Xarxa de Suport a la Querella Argentina pels crims i tortures del franquisme.

Benvinguts als dos

El que ha passat en aquest país no fa pas tant, és tan greu i vergonyant que encara ni s’ha sabut o s’ha volgut afrontar com és degut per una part. I és més greu i intolerable perquè s’ha fet molt poc en pro de la memòria històrica, s’ha fet molt poc o res per fer justícia, per reparar, per tancar de manera justa i digna les ferides. Aquesta mateixa gent, és la que encara d’alguna manera nega el cop d’estat feixista, la matança i el llarg franquisme. Amaga, vol fer oblidar (com si la inacció i el pas del temps aconseguís per art de màgia fer oblidar. “Están echando toneladas y toneladas de tierra encima de nuestra memoria y quieren que por narices se pase pàgina definitiva sin haber comenzado a leer el libro”), menyspreen, ignoren, manipulen.


I per això, el llibre recorda, no oblida, reacciona, fa justícia i reconeixement.

Un llibre que narra i descriu molt bé, que emociona des del començament, i que té dos objectius, com diu l’autor: fer pedagogia de què va suposar la República i fer justícia. Recuperar i fer visible a Manuel Valenzuela Poyatos.

Un llibre que vol pensar en el futur, a més de mirar el passat. I per suposat vol fer un homenatge als familiars i a les víctimes del franquisme.

Ho fa a partir d’un diàleg amb el seu avi (reconstrucción de ficción realista), que es basa en tots els materials que ha pogut trobar, destacant els testimonis de la família i les notes redactades durant els mesos que va estar a la presó.

És un llibre malgrat tot, i malauradament, actual. Actual pels milers de persones que encara tenen familiars enterrats en cunetes; actual perquè encara és oberta la ferida al país; actual perquè aquells qui volen tapar, obstruir la memòria històrica i no recordar ni dignificar els represaliats, encara governen aquest país; actual perquè vivim el drama dels refugiats i refugiades que a milers fugen d’una guerra, a milers moren i a milers no troben ajut en una Unió Europea deshumanitzada.


Per tot això, per tot l’esforç, els mesos de feina, la recerca en tots els sentits, Alberto, enhorabuena y muchas gracias por este libro.














https://www.facebook.com/melodeciamiabuelito/?fref=ts