dimecres, 8 d’abril del 2020

Relat 8 2.4.2020

Relat 8 2.4.2020
Doncs ja ens hem plantat a l’abril! I quin mes més intens. Cumples i aniversaris, un record per II República (i un anhel que mai no cessa), Sant Jordi, ... i tres dies abans la cançó icònica de Celtas Cortos i que tan bons records em porta.
Abril intens i setmana intensa. Quan elles hi són, tot és a “full”. I no em queixo, que després tot queda massa “empty”. No em queixo, però els àudios que els hi faig a les meves amigues són de drama. Intento que els moments bons i divertits compensin les bronques. Però no sempre es pot. No, no sóc mare relaxada. Ni zen, ni màntrica. Se m’esgota la paciència. I si estic ovulant, se m’esgota abans, i si estem confinades, ni te cuento. No, no em queixo. Em desfogo. Todo en orden. Els veïns de dalt criden, doncs jo també.
L’altra nit, intentant que s’adormissin a una hora raonable - us ho juro, que hi anem cap a les 21h, però després es fan les mil – vaig pensar en la bona amiga “Duermebien”. Una infusioneta regada amb mel. Melissa, camamilla, passiflora. Ha de funcionar. La Júlia, asseguda, beu un glop, i ràpidament s’estira i tanca els ulls. Diu “no, encara no m’adormo”. Torna a fer un altre glop, i es torna a estirar, a veure si ja fa efecte, però “no, encara no”. Repeteix l’operació uns cops més. Fa una mica riure i una mica peneta. Estan nervioses i amb energia encara per treure, i costa agafar el son.
Avui opto per la tàctica “cansar-les”, així que fem circuit per dins de casa (quan feia bo, cap als inicis del confinament, en vam fer un al pati – sort en tenim -, i va tenir èxit relatiu, cal tornar-ho a provar). Córrer, flexions de porta, tirar del carret, coreografia de mans i peus, saltar cadires, tombarella i salts pel sofà, fins el salt final. Quan acabi això, aquest sofà, que té 3 mesos, semblarà un vell sofà de tota la vida. Però clar, ara fa de piscina, llit elàstic, ring de boxa... L’he declarat servei essencial del meu pis. Bé, el circuit funciona, com a mínim desfoga.
Abans, hem estat aprenent coses del pangolino. Una cosa ha portat a l’altra, però el resum és que volien saber. Està en anglès i vaig traduïnt. Pausa, Play, Pausa, play. Hi ha un mapa que mostra on n’hi ha. Debatem si és com un armadillo o són de la mateixa família, perquè el reportatge mostra una capsa que posa “armadillo pills”. Agafem el llibre de la meva infància, “Com viuen els animals”. S’hi assembla, però no. La Jú defensa que s’assembla a un ós formiguer. El debat dóna de sí. Algú pot aclarir?
Els dies ens porten pòcimes liles fetes en amagatalls darrera el sofà, concerts acabats abruptament; restaurants on hi fan sopes de galets que trobo a cada passa amb el seu crec-crec; pastissos nous que cal perfeccionar, pelis, instruments fets amb cartró, discussions, explicacions, negociacions.
La iaia ens porta una cosa de la farmàcia. La Jana té una llaga. Que no vagi a més. Merda, avui no li he posat. I de pas, deixa croquetes i farina. Sí, aquell bé tan preuat i buscat darrerament. Som al mateix carrer, així que ens ho deixa al portal, i a dos metres la saludem. Què bo veure de debò. Encara que sigui un instant.
Les estones que no escombro molles de pa, galets, pastís; o que no m’amago al lavabo o darrera una porta per respondre wattsapps; o que no rento plats seguint el consell de l’Esther, de fer-ho repte a repte; o que no jugo a ser un bebé, o que no les separo perquè la sang no arribi al riu... aquestes altres estones, també parlem. Clar, més faltaria qualsevol pensaria. Converses en els indrets menys esperats. Rentem les dents i parlem de Frozen, les princeses, i això ens duu a la descendència en la monarquia. Li explico a la Jana, com funciona el xiringuito. I diu clar, que si no es canvia la llei, no podrà ser reina, i aleshores s’acaba la monarquia. Solucionat ho tenim. Anem preparant el cava i les copes! Ho té clar. Bé.
Reflexiono. Són altes hores. Però el silenci acompanya, i la calma. Vull assaborir-los. Enganyo la son que vaticino. Penso que avui no pensava pas escriure. Estava emprenyada i de mal humor. Què carai he d’escriure jo?
I aquí estem.
Parant un moment.
Demà, serà millor.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada