lunes, 25 de enero de 2016

Reivindicació!

Resposta a l'article titulat "Vergonya" que escriu l'Alcalde de la ciutat en el seu blog, que aquí us adjunto. Serà dels que tindrà més visites! http://josepmonras.cat/vergonya-2/

Vaig descobrir aquest post del Sr. Monràs a rel d'un article del Marc Selva, on li rebatia i se li oposava. Jo també vull fer-ho, no me'n puc estar, i des del punt de vista polític i ideològic, i també com a dona i mare.
Aquests dies la conciliació està en boca de tothom: tertúlies, debats, articles, etc. Fins quan? Fins que la gent oblidi, i tornem de nou al de sempre. Però per mi és positiu que com a mínim, hi hagi hagut debat, i cada vegada n'hi hagi més. És insuficient, i les mesures i polítiques que existeixen encara més. I en el seu post, no en diu res d'això, l'Alcalde. No parla de la insuficiència de 16 setmanes de permís de maternitat i 13-15 dies de paternitat, no parla que hi ha moltes treballadores que per por i pressions ni tan sols gaudeixen d'aquest permís, no parla que és incompatible aquest temps amb el que la OMS recomana per la lactància exclusiva, que són 6 mesos (per no parlar de la recomanació de seguir fins més endavant)...
Ara bé, ell parla que "Alguns diputats històrics, lluitadors contra el Franquisme, sentirien vergonya al presenciar l’espectacle que varen donar ahir aquells que volen agafar la bandera de l’esquerra i dels garants del canvi a la política, el grup de Podemos."
Vergonya? Que els lluitadors antifranquistes (d'on prové ICV de la que en sóc membre) no lluitaven pels drets d'homes i dones? Què sap ell què pensarien o deixarien de pensar? Que parla en nom d'ells?
I parla d'espectacle. Espectacle són moltes coses, però el que va fer la diputada, va ser, al meu mode de veure-ho, un gest. Un toc d'alerta, una reivindicació. I des d'on cobren més visibilitat els gestos? El Congrés dels Diputats em sembla un bon lloc. I més encara si hi ha servei de guarderia, perquè precisament vol ser la veu de totes aquelles dones treballadores que no en tenen.
En tot cas, la solució no és el servei de guarderia o l'escola bressol, o com a mínim no ho és a tot! Perquè una criatura on està millor és amb la seva mare, és així i així ho defenso. Evidentment amb la mare i el pare, però els primers 2 anys, el vincle més fort és amb la mare. La solució és deixar els nostres petits i petites al càrrec d'altres, com més d'hora millor?
M'explico. Nosaltres hem portat la nostra filla a l'escola bressol, i la que vindrà també hi anirà. Però no tothom vol aquesta opció, no tothom és feliç amb aquesta opció.
16 setmanes per qui no té possibilitat de més, és una vergonya. Això sí que és una vergonya, Sr. Monràs. Però això no ho diu.
Per mi no s'ha utilitzat en cap moment al fill, sinó que s'ha volgut mostrar una realitat, una problemàtica massa amagada per una política feta des del rol dels homes.

Diu també que "cal mantenir un comportament adequat al lloc de representació dels ciutadans i ciutadanes de l’Estat". què vol dir per vostè un comportament adequat? Segons això, als plens de la ciutat, lloc de representació dels veïns i veïnes tampoc s'hi poden donar certes manifestacions i reivindicacions?
Doncs jo aplaudeixo quan al Ple hi va la ciutadania a fer visible les seves problemàtiques i les injustícies, i exemples n'hem tingut uns quants, i alguns on venien també infants: famílies escola de música, famílies per tancament P3 del Montseny, la PAH, estafats per la banca, etc.
Aquests sí?
Per mi, aquests i tots els que reivindiquin una societat millor.
Salut, i bona conciliació