dimarts, 17 d’octubre de 2017

Piròmans

No pretenc ser original posant en una mateixa reflexió els incendis de Galícia i els moments que es viuen a Catalunya.
Ho faig perquè el moment m’ho demana.
Hi ha massa piròmans.

Dramàtics els incendis a Galícia i Portugal. Tristíssima la mort de persones, animals i natura. S’ha cremat el verd. S’han cremat vides. Intolerables més de 30 morts! Desesperança, ràbia, patiment. I les causes? Els piròmans, sí, però també les polítiques de retallar inversió en prevenció d’incendis, les polítiques urbanístiques que permeten requalificar, la cobdícia.
Espero que ho paguin. Els boscos trigaran a tornar, altres mai més no tornaran.
Però que ho paguin.

A Catalunya també se’ns cremen coses, però d’una altra manera. Aquí també hi ha piròmans. Declaracions de dirigents del PP, de Ciutadans i del PSOE. Uns per acció, altres per omissió.
Ciudadanos són piròmans i incendiaris. Són part de la llavor del problema, perquè precisament han generat conflicte on no hi havia (el català i el castellà a les aules, la discriminació, etc.) Han nascut per dividir, per carregar-se la cohesió social. Primer amb un discurs primer moderat que qualsevol cunyat podria comprar, han anat entrant, com llops disfressats de xai.
Ciudadanos són el nen repel•lent de classe, el xivato, el que demana el càstig pitjor, quan ell també ha llençat pedres.
A Ciudadanos els importa una merda el país. Els importa un carajo mentir. Ansien creixement electoral i poder. I quan només mou això, res bo pot portar.

El Partit Popular ha perdut el nord. La pitjor política és la que no té vocació de servei. La pitjor política és la que mira per interessos partidistes, per mantenir l’status quo d’ells mateixos: els poderosos en tots els sentits. Esclafant al seu pas a qui calgui. Sense oposició, i amb el poder legislatiu i executiu, i manipulant el judicial, qualsevol cosa poden fer. I la fan contra la població. El PP governa contra la classe treballadora que l’ha votat, i contra tothom qui pretengui fer avançar aquest país, fer-lo més obert i democràtic.
El Partit Popular no vol resoldre el problema a Catalunya. Només vol demostrar la seva força implacable. I així, encadenen un error amb un altre, una barbaritat amb una altra, com si fossin els protagonistes de The Very Bad Things, o Resaca en las Vegas, que cada vegada la fan més grossa i l’emmerden més. Que un desastre segueix a un altre.

Però res d’això seria possible sense la inestimable col•laboració, galdosa i penosa connivència del PSOE, en el seu pitjor moment de la historia. Deixant orfes milers de votants socialistes, que ja no saben on mirar. Què esteu fent, PSOE? Què collons esteu fent? Això és el millor que podeu aportar per al país que tant estimeu? Això és la política que penseu fer d’ara endavant?

Em crispa. Em desespera. Em preocupa.
Solució? Sóc de les que sempre he cregut en el diàleg, en alternatives, en la política com a solució. Però dubto que aquesta possibilitat encara segueixi sent possible.