sábado, 14 de diciembre de 2013

Pensions i Mentides

Ahir, 13 de desembre, a la Sala Fivaller de Mollet, la Coalició ICVEUIA de Mollet, i com a acte comarcal dins la campanya general titulada "Pensions i Mentides" vam parlar de la contrareforma de les pensions que s'està tramitant per part del PP al govern de l'estat.

Una Sala Fivaller amb força gent, interessada a escoltar sobretot al diputat al Congrés, Joan Coscubiela, membre del grup Esquerra Plural i portaveu de la Coalició.

És un orador impecable, que no se'l pot no escoltar. Ens va explicar de manera clara, contundent, entenedora i apassionada tot sobre les pensions:va fer un repàs a la història del sistema de Seguretat Social d'Espanya, en què consisteix la contrareforma, les conseqüències d'aquesta, tot el que amenaça, els interessos que hi ha al darrera, les 5 grans mentides que ens volen fer creure i les alternatives viables que existeixen per garantir un sistema que sí és sostenible, si hi ha voluntat política. Va instar a la lluita i a la no resignació per fer front a aquesta contrareforma. I a pensar 2 minuts abans de decidir el proper vot.

No us puc escriure tot el que va dir, perquè va ser molt, algunes coses les podeu trobar a www.pensionsimentides.cat, però sí deixeu-me que us deixi la meva intervenció, sobre el que pensem des de la Coalició d'aquest atac a les pensions, un més en la llarga llista d'atacs del govern popular, basats i fets a partir de l'excusa de la crisi, i a partir de la mentida. Com diu en Coscubiela, és un " govern instal·lat en la mentida com a forma de governar"

Aquí va:
Bona tarda, en primer lloc donar-vos la benvinguda a la Sala Fivaller i a Mollet pels qui veniu d’altres poblacions de la comarca, benvinguts a molletans i molletanes, benvingut al president i vicepresident comarcal d’ICV i al president comarcal d’EUiA, també als regidors i membres de diferents formacions polítiques de la ciutat. Benvinguts companys i companyes de la PANRICO.
En general a tots els que avui us heu volgut acostar a saber més sobre aquesta contrareforma de les pensions a punt de ser aprovada per la mal gestionada majoria absoluta del Partit Popular al Govern de l’estat espanyol.

ESTRATEGIA DEL PP
Avui volem parlar d’una reforma, DIUEN, “per garantir les pensions del present i les pensions del futur”, i és una reforma, DIUEN “per reequilibrar el sistema”.

I com és el llenguatge, que és pervers, i ens les van colant amb la inevitabilitat, amb el paternalisme de qui et diu que això cal fer-ho, encara que tu no ho puguis entendre, que és pel bé de tots. Però no diuen qui són aquests “tots”, si ells o nosaltres. Si són l'1% o som el 99%.

Quan parleN de reequilibrar, reestructurar, reformar el sistema, ja sabem a què es refereixen, volen dir que desmantellen el que fins ara coneixíem com estat del benestar i els serveis públics.
Les pensions són un nou punt en la seva llista de l’estratègia global:
- educació (una nova llei sense consens, que va contra la pública)
- universitats (increment de taxes impedint accés igualitari per tothom)
- justícia (deixa de ser gratuïta, i per tant només es fa justícia per qui se la pot permetre)
- projecte de llei per reformar els govern locals (ajuntaments) i deixar-los pràcticament sense competències
- reforma laboral: abaratiment dels acomiadaments, més flexibilitat del mercat i menys drets pel treballador.
Això, entre d’altres.
En definitiva, aquesta “contrareforma” de les pensions, forma part de l’estratègia del Partit Popular, que se suma a la resta de reformes. Ara, mentint de nou en els seus compromisos, ataquen les pensions.
- La crisi econòmica, l’excusa per canviar el model actual, debilitar-lo tant com puguin, i a la fi conduir a que els ciutadans que puguin (una minoria), es passin als plans privats de pensions, afavorint a bancs i asseguradores.
Es a dir, a plans de capitalització personal, on cadascú va posant cada mes uns diners, per a ell mateix, i per tant, contraposat amb un sistema solidari, que permet que es compensin i equilibrin situacions, i que tothom pugui tenir accés a una pensió.

Ja ens van dir que havíem viscut per damunt de les nostres possibilitats, ara ens diuen que tal i com anem, no ens podem “permetre” l’actual sistema de pensions.
Vaja, com si fos un luxe. Les pensions dignes no són un luxe, són un dret!
- Però a més, pretenen un conflicte intergeneracional: Diuen que cal retallar pensions de la gent gran d’avui, perquè els joves puguin tenir pensions en el futur. I és tot el contrari, és un problema transversal, de joves a gent gran. Perquè tot depèn que la gent jove d’avui tingui feina, que sigui amb condicions dignes, i amb salaris dignes.
Ho diem, el problema no són les pensions, és l’atur.
- La festa del totxo ha acabat, i ho ha fet com el rosari de l’aurora, i ara ja no hi ha calers, ens diuen. Però és una qüestió de prioritats, i de focalitzar l’esforç per tal de generar més ingressos. És necessari dotar els pressupostos amb la quantia necessària per tal de garantir les pensions, perquè aquest és un àmbit prioritari, igual que la sanitat o l’educació.
- S’està vulnerant el dret a una jubilació en condicions dignes. La contrarreforma no pot anar cap a empitjorar les condicions, sinó que el que ha de fer és aconseguir dignificar les pensions, que a la vegada provocarà canvis en positiu, a l’incrementar el poder adquisitiu.
- El problema no és que les pensions siguin insostenibles, sinó que les polítiques d’austericidi i ofec de l’economia causen un atur molt elevat i això fa que el sistema de pensions tingui menys ingressos. Hi ha alternativa, i passa per l’aplicació de mesures a mig i llarg termini: reforma fiscal per un sistema més just i equitatiu, garantir salaris dignes i equitatius, pla de xoc per a l’ocupació juvenil, reducció en despesa militar, església i corona; pla de lluita contra el frau fiscal…
Sempre se’ns compara amb Europa, però només per allò que interessa, obviant que per exemple, en aquesta matèria: a Espanya es dediquen a pensions 30.000milions d’euros l’any menys que a la mitjana de la UE.
- A Mollet des del grup Municipal ICVEUIA– (plens desembre 2012 i abril 2013) hem presentat i votat diverses mocions en favor de preservar el poder adquisitiu de les pensions i contra la reforma. Hem donat tot el nostre suport a la campanya que ja fa temps s’ha iniciat des de diversos col·lectius per tal d’exigir de forma col·lectiva a l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) la revalorització que la llei garantitza.

Factor de gènere:
Les dones, les més afectades per la contrareforma. Les dones viuen més, però en pitjors condicions.
El risc de pobresa per a les dones majors de 64 anys es situa en el 23,7%, 1 de cada 4 dones viu sota el llindar de la pobresa.
Si les pensions són baixes, les de les dones encara més, perquè provenen de feines més precàries, salaris més baixos, i menor taxa d’ocupació femenina.
I no només això, les pensions constitueixen en moltes famílies la única font d’ingressos, per a mantenir a familiars en atur o grans dificultats econòmiques.

Aquests dies mentre érem al carrer informant de l’acte d’avui, hem parlat amb moltes persones, segurament alguns avui esteu asseguts a les butaques, i ens deien amb molta indignació, que era terrible, amb tot el que s’havia – havien lluitat i aconseguit fa anys i durant molts anys, ara en 4 dies s’ho estaven carregant.
Jo crec que Hem de fer perquè aquesta lluita no hagi estat en va, i cal fer per lliurar de nou batalla contra aquesta reforma, no amb resignació sinó amb oposició frontal, carregats d’ arguments i plantejant alternatives.
FRONT COMÚ!
Denunciem aquesta reforma, i no estem sols, també les associacions i plataformes, sindicats,… hi ha una majoria social al carrer que la rebutja. Ara cal articular aquesta majoria, fer un front comú, a l’entorn d’una proposta política d’esquerres –com la nostra-, i si s’articula, podem aconseguir reformar això, i construir aquest sistema just, digne i solidari.

Mollet del Vallès, 13 de desembre de 2013

Sobre el conflicte




Article publicat al Contrapunt de data 27 de setembre de 2013, al voltant del conflicte per la instal·lació d'un centre de culte a la ciutat, que a data d'avui encara sense resoldre

Sobre el conflicte
En primer lloc, neix el conflicte. Sovint de diferències d’opinió, o d’una mala gestió. Ja hi és, ja hi ha dos o més parts. I el més immediat a fer és solucionar-lo perquè no vagi a més.
La solució d’un conflicte requereix implicació de totes les parts que s’hi troben. Requereix diàleg, mediació, compromís, pedagogia.
En el conflicte sorgit abans de l’estiu entre la comunitat musulmana Al-Huda i l’Ajuntament de Mollet, per la instal·lació d’un centre de culte musulmà al barri de l’estació de França,  les coses s’han fet saltant-se del tot el manual bàsic del “com mantenir la calma”, i sobretot fent allò que està expressament desaconsellat: ventilar declaracions incendiàries des d’un bon principi, per part de l’Alcalde, atiar el conflicte, posicionar deliberadament alguns veïns contra certes opinions, falta de transparència cap als membres de l’oposició;  i d’altra banda, dur el conflicte al carrer, implicant a tota la ciutat, que ha vist com durant mesos, es manté un pols, i no s’albira com acabarà tot plegat.
Des de la Coalició d'ICV-EUiA seguim mantenint les peticions i propostes que ja vam plantejar al ple de juliol: demanem un mediador vàlid i expert que intervingui en el conflicte, demanem absoluta transparència i informació sobre la llicència d’obres i la d’activitats, expedients ambdós, tramitats a l’ajuntament.
En aquell ple vam dir que donaríem suport a una solució mediada i dialogada. Vam dir que a partir del respecte, la no discriminació i el compliment de la legalitat, calia preservar la pau i la bona convivència. No podíem permetre que es trenqués, Mollet no es podia permetre un conflicte d’aquest tipus. Entre d’altres motius, perquè dóna ales a certes formacions polítiques racistes i xenòfobes. I ho repetim.
De nou, demanem diàleg, més. Demanem que l’equip de govern gestioni el conflicte, i que per a fer-ho es valgui d’eines com la del mediador, amb capacitat de generar confiança a les dues parts, o de l’experiència en altres municipis on han sabut gestionar-ho. Exigim respecte a la legalitat, cap tipus de discriminació. Exigim transparència, tota la informació. La tasca a fer, i no senzilla, és la de trobar una solució satisfactòria per totes les parts.

Marina Escribano Maspons
Regidora-Portaveu ICV-EUiA Mollet del Vallès

martes, 14 de mayo de 2013

Tuareg, Som i Serem

Enguany celebrem els 40 anys de l’Esplai Tuareg. Es va fundar el 1973, encara en la dictadura, i fou possible fer-ho dins el paraigües dels amics de l’ONU, i passats els anys, es convertí en l’Associació Juvenil Esplai Tuareg.
Fa 40 anys que un grup de joves van decidir posar en marxa un espai d'educació en el lleure per a  infants i joves, on es poguessin trobar per compartir, conèixer, passar el temps de lleure d’una manera diferent, basat en els valors de la tolerància, el respecte, el coneixement i estima de la natura, la coeducació; a partir del joc, la cançó, l’excursionisme...

Han passat molts anys, i els Tuaregs, com els nòmades del desert, han peregrinat d’un espai a un altre de Mollet: al carrer Migdia, al magatzem del parc de Can Mulà, a l’actual Biblioteca, a l’antic Club Esquí (ara l’escultura de l’Arlequí), als mítics locals de La Pau, als pisos de l’escola Nicolás Longarón, i l’Era, on avui segueix.

I és que el lloc no fa la cosa, la fa la gent: els monitors i monitores, i tots els infants i joves i les famílies, que al llarg de quatre dècades -es diu aviat!- han forjat el que és ara l’esplai. Una entitat canvia amb els anys pels propis canvis que fa la societat, les noves idees, per un plegat de coses, però com els colors blau i groc del foulard, l’essència del Tuareg es manté. Allò que fa el Tuareg, el sentiment de qui en pertany perviu en el temps. És quelcom que no es pot explicar, però és així. I és extraordinari.

Tinc la sort de pertànyer a aquesta família immensa que és el Tuareg.
De petita, els meus pares m’hi van apuntar. He de dir que els dos van ser monitors dels inicis, així que la cosa venia de família... Hi anava cada dissabte a la tarda. Era molt vergonyosa i de fet quan faltaven 10 minuts per les quatre se’m feia un nus a l’estómac, per si m’ho passaria bé, per si tenia amics, per si… La timidesa d’una nena de 7 anys era probablement compartida per altres nens i nenes que com jo, passaven les tardes del dissabte jugant, pintant, cantant, caminant a la muntanya… i no ho vam deixar, i mica en mica vam anar fent amistats, mica en mica aquell lloc que era l’esplai, era una quotidianitat de la nostra vida, i cada vegada més ens sentíem com en una segona casa.

Amb els anys la nostra quinta vam arribar a l’adolescència, i llavors van ser uns anys esplendorosos! I plens d’anècdotes que bé valdrien una bona colla més d’escrits. L’exaltació de l’amistat, els primers amors, el descobrir de la muntanya, nous llocs, reptes personals i de grup, maduresa, aprenentatge, compartir el creixement i l’entrada mica en mica al món adult. Sí, tot això amb l’esplai. 

 I va enganxar tant, que després va venir l’etapa de monitora, durant uns quants anys més. I és un altre regal d’aquells que et fa la vida! Viure l’esplai des de la vessant del monitor, del que vetlla pels nanos, del que educa en valors, del que idea les mil i una perquè gaudeixin, perquè ampliïn horitzons, perquè riguin, juguin i en definitiva perquè creixin, acompanyant-los en el descobrir. Un dia et converteixes en un personatge de conte, un altre en extraterrestre, o en director de cine; carnestoltes, casals d'estiu, campaments, fer el "cafre" al bosc, al riu, jocs de rol en viu, teatre, música, travessa per la muntanya, ruta amb bicicleta… 

Qui ha viscut el Tuareg sap que és molt més que una entitat; és una part de nosaltres, perquè indubtablement ens ha fet com som, ens ha fet qui som avui.
Em quedaria curta agraint les persones que han passat per l’esplai i l’han fet com és i m’han fet com sóc, però sobretot vull agrair a tots els qui ho van engegar en uns temps gens fàcils, i als qui avui fan que la flama Tuareg no mori, i continuï endavant, per molts anys més!


Tuareg, ara i sempre.

martes, 16 de abril de 2013

Sense respostes, sense transparència




Dilluns a la 1 del migdia, vam celebrar el ple extraordinari, que es va sol·licitar per part dels 3 grups de l'oposició del consistori de Mollet. El tema a tractar: els mitjans de comunicació públics locals, i amb especial atenció Vallès Visió, canal de televisió on, amb diversos municipis del Vallès oriental, hi participa la nostra ciutat.
Per què aquest Ple?
Per transparència i informació.
Feia unes setmanes es va conèixer el que considerem un escàndol: d'una banda uns acomiadaments (el director de la televisió i 2 treballadors més), d'un dia per l'altre, després que el director denunciés censura política i manipulació informativa. Pels acomiadaments van al·legar motius econòmics. Però si més no, això ja començava per no fer bona pinta, tot el contrari.
D'altra banda, la filtració d'un correu electrònic de part de la gerenta de l'empresa municipal Mollet Comunicació (s'encarrega de Ràdio Mollet i de la pàgina web municipal) dirigit a l'assessor extern de Vallès Visió. Sí, VV comptava amb un director i amb un assessor extern. 
En aquest correu es llegia "No sé si a VV heu fet ressò d’aquesta noticia. En cas que ho feu, m’han donat alguns “suggeriments” concretament que a la noti s’afegeixi les informacions següents:
- que la tarifació social i les bonificacions en funció de la renda han estat 2 prioritats del govern municipal.
-compromís  personal de l’alcalde per la justícia social, per continuar fent-ho.
- Afegir declas de Garzón
Introduir la info nova que a la propera junta de portaveus l’alcalde proposarà a tots els grups municipals que en parlin, reflexionin i presentin propostes al respecte
Po’eso”
Per què el Ple? Per parlar del model de comunicació pública local que volem per la nostra ciutat, i perquè uns fets d'aquesta gravetat, que posen de manifest la intervenció directa i la manipulació partidista, mereix una explicació i respondre vàries preguntes.
Les preguntes no foren respostes. Cap ni una. I en vam fer moltes.
Les propostes no varen ser ni escoltades ni valorades. No va haver-hi cap autocrítica de part de l'equip de govern PSC-CIU, i van continuar amb la cantarella que tot està bé, que tot ho fan bé.
Van demostrar no entendre en absolut perquè es feia aquell ple, no era per parlar de quants minuts surt un o altre, sinó per escoltar explicacions, i per confrontar models de comunicació. 
Cada intervenció de l'equip de govern ens demostraven la manca de transparència informativa, la mala intenció de tergiversar-ho tot per fer culpables i oportunistes als qui preteníem que es parlés clar. Vam haver de sentir barbaritats com que buscàvem sortir a la premsa (jajajaj) i que el veritable problema era que haguéssim convocat el Ple, perquè tot això s'havia de resoldre amb discreció i silenci, no en un ple, perquè això no li feia cap bé a Vallès Visió. 
Mirin, el que sobretot no li fa cap bé a VV és: que el President del Consorci (Alcalde Monràs) no doni explicacions sobre els acomiadaments, que es provoqui enfrontament entre companys de feina del canal, que hi hagi una despesa innecessària en mantenir un director+un assessor; que no s'escolti més als professionals, que no existeixi un òrgan de participació amb caràcter professional, que s'escolti més a una gerenta amb funcions de comissària política que al director, la manca de transparència en la gestió. 
I sobretot no li fa cap bé que el seu president s'imposi i se la faci seva, com una eina d'ús particular. I n'amenaça la supervivència si continua aplicant-hi el vell model: manca de participació, transparència, democràcia, càrrecs innecessaris, manipulant al seu favor. 
Potser es fa a tot arreu, potser ells creuen que tothom ho fa, com el correu, que l'alcalde diu que és "normal", però ni és normal, ètic ni intolerable. 
 L'alcalde deia que posem en qüestió el projecte, i de nou no ho entén. Posem en qüestió el model. Un model que ha fet que alguns ajuntaments ja hagin decidit marxar. Esperem a que en marxin més i no hi hagi viabilitat econòmica per a VV, o canviem la dinàmica? En el Ple ho vam dir clar, VV pot ser un projecte molt potent i bonic, però amb actituds d’imposició se la poden acabar carregant.
Hi ha qui diu que VV no té futur. Jo crec que sí, vull que en tingui, perquè és un servei a la ciutadania, pròxim, perquè és necessari tenir eines per informar, comunicar, dinamitzar, donar veu, transmetre pluralitat. Volem una televisió de qualitat, perquè hi creiem, però hi creiem amb un altre model: que predomini el rigor periodístic, que hi hagi més pluralitat, complint el Decàleg de Bones practiques de la comunicación local, buscant col·laboracions i fórmules per una millor viabilitat econòmica i que es plantegi de forma seriosa una gestió pública.