Una Sala Fivaller amb força gent, interessada a escoltar sobretot al diputat al Congrés, Joan Coscubiela, membre del grup Esquerra Plural i portaveu de la Coalició.
És un orador impecable, que no se'l pot no escoltar. Ens va explicar de manera clara, contundent, entenedora i apassionada tot sobre les pensions:va fer un repàs a la història del sistema de Seguretat Social d'Espanya, en què consisteix la contrareforma, les conseqüències d'aquesta, tot el que amenaça, els interessos que hi ha al darrera, les 5 grans mentides que ens volen fer creure i les alternatives viables que existeixen per garantir un sistema que sí és sostenible, si hi ha voluntat política. Va instar a la lluita i a la no resignació per fer front a aquesta contrareforma. I a pensar 2 minuts abans de decidir el proper vot.
No us puc escriure tot el que va dir, perquè va ser molt, algunes coses les podeu trobar a www.pensionsimentides.cat, però sí deixeu-me que us deixi la meva intervenció, sobre el que pensem des de la Coalició d'aquest atac a les pensions, un més en la llarga llista d'atacs del govern popular, basats i fets a partir de l'excusa de la crisi, i a partir de la mentida. Com diu en Coscubiela, és un " govern instal·lat en la mentida com a forma de governar"
Aquí va:
Bona tarda, en primer
lloc donar-vos la benvinguda a la Sala Fivaller i a Mollet pels qui veniu
d’altres poblacions de la comarca, benvinguts a molletans i molletanes,
benvingut al president i vicepresident comarcal d’ICV i al president comarcal d’EUiA, també
als regidors i membres de diferents formacions polítiques de la ciutat. Benvinguts
companys i companyes de la PANRICO.
En general a tots els
que avui us heu volgut acostar a saber més sobre aquesta contrareforma de les
pensions a punt de ser aprovada per la mal gestionada majoria absoluta del
Partit Popular al Govern de l’estat espanyol.
ESTRATEGIA DEL
PP
Avui volem parlar
d’una reforma, DIUEN, “per garantir les pensions del present i les pensions del
futur”, i és una reforma, DIUEN “per reequilibrar el sistema”.
I com és el
llenguatge, que és pervers, i ens les
van colant amb la inevitabilitat, amb el paternalisme de qui et diu que això
cal fer-ho, encara que tu no ho puguis entendre, que és pel bé de tots. Però no
diuen qui són aquests “tots”, si ells o nosaltres. Si són l'1% o som el 99%.
Quan parleN de
reequilibrar, reestructurar, reformar el sistema, ja sabem a què es refereixen,
volen dir que desmantellen el que fins ara coneixíem com estat del benestar i els
serveis públics.
Les pensions són un
nou punt en la seva llista de l’estratègia global:
- educació (una nova
llei sense consens, que va contra la pública)
- universitats
(increment de taxes impedint accés igualitari per tothom)
- justícia (deixa de
ser gratuïta, i per tant només es fa justícia per qui se la pot permetre)
- projecte de llei per
reformar els govern locals (ajuntaments) i deixar-los pràcticament sense
competències
- reforma laboral: abaratiment
dels acomiadaments, més flexibilitat del mercat i menys drets pel treballador.
Això, entre d’altres.
En definitiva, aquesta
“contrareforma” de les pensions, forma part de l’estratègia del Partit Popular,
que se suma a la resta de reformes. Ara, mentint de nou en els seus
compromisos, ataquen les pensions.
- La crisi econòmica,
l’excusa per canviar el model actual, debilitar-lo tant com puguin, i a la fi
conduir a que els ciutadans que puguin (una minoria), es passin als plans
privats de pensions, afavorint a bancs i asseguradores.
Es a dir, a plans de
capitalització personal, on cadascú va posant cada mes uns diners, per a ell
mateix, i per tant, contraposat amb un sistema solidari, que permet que es
compensin i equilibrin situacions, i que tothom pugui tenir accés a una pensió.
Ja ens van dir que
havíem viscut per damunt de les nostres possibilitats, ara ens diuen que tal i
com anem, no ens podem “permetre” l’actual sistema de pensions.
Vaja, com si fos un
luxe. Les pensions dignes no són un luxe, són un dret!
- Però a més, pretenen
un conflicte intergeneracional: Diuen que cal retallar pensions de la gent gran
d’avui, perquè els joves puguin tenir pensions en el futur. I és tot el
contrari, és un problema transversal, de joves a gent gran. Perquè tot depèn
que la gent jove d’avui tingui feina, que sigui amb condicions dignes, i amb salaris
dignes.
Ho diem, el problema
no són les pensions, és l’atur.
- La festa del totxo
ha acabat, i ho ha fet com el rosari de l’aurora, i ara ja no hi ha calers, ens
diuen. Però és una qüestió de prioritats, i de focalitzar l’esforç per tal de
generar més ingressos. És necessari dotar els pressupostos amb la quantia
necessària per tal de garantir les pensions, perquè aquest és un àmbit
prioritari, igual que la sanitat o l’educació.
- S’està vulnerant el dret a
una jubilació en condicions dignes. La contrarreforma no pot anar
cap a empitjorar les condicions, sinó que el que ha de fer és aconseguir
dignificar les pensions, que a la vegada provocarà canvis en positiu, a l’incrementar
el poder adquisitiu.
- El problema no és que les pensions siguin insostenibles, sinó que les
polítiques d’austericidi i ofec de l’economia causen un atur molt elevat i això
fa que el sistema de pensions tingui menys ingressos. Hi ha
alternativa, i passa per l’aplicació de mesures a mig i llarg termini: reforma
fiscal per un sistema més just i equitatiu, garantir salaris dignes i
equitatius, pla de xoc per a l’ocupació juvenil, reducció en despesa militar,
església i corona; pla de lluita contra el frau fiscal…
Sempre
se’ns compara amb Europa, però només per allò que interessa, obviant que per
exemple, en aquesta matèria: a Espanya es dediquen a pensions 30.000milions d’euros l’any menys
que a la mitjana de la UE.
- A Mollet des del
grup Municipal ICVEUIA– (plens desembre 2012 i abril 2013) hem presentat i
votat diverses mocions en favor de preservar el poder adquisitiu de les
pensions i contra la reforma. Hem donat tot el nostre suport a la campanya que ja fa
temps s’ha iniciat des de diversos col·lectius per tal d’exigir de
forma col·lectiva a l’Institut Nacional de la Seguretat Social
(INSS) la revalorització que la llei garantitza.
Factor de gènere:
Les dones, les més afectades per la
contrareforma. Les dones viuen més, però en pitjors condicions.
El risc de pobresa per a les dones majors de 64
anys es situa en el 23,7%, 1 de cada 4 dones viu sota el llindar de la pobresa.
Si les pensions són baixes, les de les dones encara
més, perquè provenen de feines més precàries, salaris més baixos, i menor taxa
d’ocupació femenina.
I no només això, les pensions constitueixen en
moltes famílies la única font d’ingressos, per a mantenir a familiars en atur o
grans dificultats econòmiques.
Aquests
dies mentre érem al carrer informant de l’acte d’avui, hem parlat amb moltes
persones, segurament alguns avui esteu asseguts a les butaques, i ens deien amb
molta indignació, que era terrible, amb tot el que s’havia – havien
lluitat i aconseguit fa anys i durant molts anys, ara en 4 dies s’ho estaven
carregant.
Jo
crec que Hem de fer perquè aquesta lluita no hagi estat en va, i cal fer per
lliurar de nou batalla contra aquesta reforma, no amb resignació sinó amb
oposició frontal, carregats d’ arguments i plantejant alternatives.
FRONT COMÚ!
Denunciem aquesta reforma, i no
estem sols, també les associacions i plataformes, sindicats,… hi ha una majoria
social al carrer que la rebutja. Ara cal articular aquesta majoria, fer un
front comú, a l’entorn d’una proposta política d’esquerres –com la nostra-, i
si s’articula, podem aconseguir reformar això, i construir aquest sistema just,
digne i solidari.
Mollet del Vallès, 13 de desembre de 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada