martes, 12 de marzo de 2019

UN EQUIP PER GUANYAR!

Comparteixo amb vosaltres la intervenció que vaig fer el passat 10 de març al Mercat Vell de Mollet del Vallès en motiu de l'acte de presentació de candidatura i eixos del programa de MOLLET EN COMÚ per les eleccions municipals de maig 2019. (i un parell de fotos del dia de l'acte!)


Bon dia a tots i a totes,

Gràcies per ser aquí. Saludo als comuns locals del Vallès Oriental (municipis) que avui han vingut a donar-nos suport, i també a altres forces polítiques de Mollet i a representants de sindicats, que ens han volgut acompanyar. Benvinguts i benvingudes.
I no puc continuar sense agrair enormement l’Esteve i l’Esther per ser aquí. Per haver dit que SÍ i a més, al moment, i amb il·lusió. Uns grans presentadors! Em fa molt feliç, és un honor i m’encanta perquè suposa una mena de lligam amb el lloc i el temps d’on venim… l’institut, l’adolescència, l’època de descoberta de moltes coses, entre elles la passió per observar el món i les ganes de voler-lo canviar. I després, el recorregut de vida de cadascú que avui ens porta als tres aquí, dalt d’un escenari en un acte polític a la ciutat que ens ha vist néixer i créixer. Qui ens ho havia de dir!
Ha arribat el dia 10! Després de molt treball som aquí. I no és cap meta però tampoc un punt de partida, perquè ja fa mesos que estem treballant molt i intens, sumant persones, fent equip i projecte. I ens queda camí per fer per endavant, que segur que serà apassionant.
Però sí que avui era una fita important. Presentar-vos l’equip que encapçalem aquest projecte que es diu Mollet en Comú, per les eleccions municipals del proper maig. Estic molt contenta que aquest equipàs hagi fet un pas endavant i se sumi al doble objectiu: guanyar aquestes eleccions i per davant de tot, lluitar per una ciutat millor.
I no són només ells i elles, hi ha moltes altres persones que s’apunten a l’aventura, perquè formaran part de la llista electoral, i ben aviat els coneixereu. I a més de la candidatura, hi ha molta altra gent que porta mesos fent feina i posant els seus coneixements i el seu temps al servei del comú: programa, campanya, comunicació, etc. Bona feina!
Anem a pams.
Parlava de projecte col·lectiu, i és que sense aquesta idea no s’entén res ni gaire res podem fer. En Comú, persones comuns que volen el bé comú. La idea del treball en equip, col·laborant, solidàriament i des de l’unitat per aconseguir progrés, benestar i justícia per a la comunitat. Desterrar l’individualisme, que ens imposen i que ens mata.
Ens volen soles, doncs no, a nosaltres ens tindran en comú.
El Sancho, el Gabriel, la Mari Carmen, la Mireia, el Xavi, la Roser, la Mar, el Dennis, la Maica, la Virgínia. Persones que coneixen la ciutat, que s’estimen Mollet, i que estan implicats i implicades de fa temps en àmbits com el feminisme, les AMPAs, l’esport, la cultura, l’ecologia, la solidaritat, entre d’altres. A tots ells i elles els agraeixo la generositat i el treball. Els hi reconec la solidesa, la valentia, la capacitat, els principis i valors que teniu. Un equip de gent amb qui hi ha una sintonia enorme. Quin gust i quin orgull estar amb gent així!
Perquè per davant tenim feina: explicar, il·lusionar, contagiar la idea que és possible. Que a Mollet podem fer un gir. Que és possible un nou equip liderant l’Ajuntament i la gestió de la ciutat. Un altre Mollet és Possible i necessari.

I PER QUÈ? Nos sobran los motivos
No és només perquè porten 30 anys de govern dels mateixos.
No és només perquè és un govern que sembla treballar més pels seus interessos d’autoconservació que pels de la ciutat.
No és només per un govern que perd recolzament de la gent any rere any.
No és només perquè busca la confrontació i ha generat situacions on la ciutadania ens hem vist arrossegada.
És també perquè:
• Ara estem en un moment D’ANAR més enllà. Ja no parlem només de millorar els barris, de més neteja, o que cal una veritable aposta per la cultura, com a exemples. No, ara es tracta de canviar amb urgència la forma de governar que fa massa anys patim en aquesta ciutat.
• S’ha governat sense diàleg, amb actitud tancada i poc receptiva, amb prepotència; s’ha demostrat incapacitat de gestionar els conflictes; opacitat; clientelisme i favoritismes;
• S’ha posat de manifest una voluntat implícita de governar només per a uns i contra els altres.
• Se ha ejercido durante demasiado tiempo el discurso del miedo. Sí, en esto han sido unos grandes expertos, hacer calar la idea que si el ayuntamiento lo gobierna otro equipo, peligran muchas cosas... Nada. No peligra nada! Si eso.. peligra su estabilidad o su comodidad.

El único riesgo que corremos es seguir llevando a esta ciudad por el camino del continuismo, la inacción, la falta de color y la pérdida de chispa que hace años tuvo.
I davant de tot això:
NECESSITEM UN TSUNAMI DEMOCRÀTIC I TRANSFORMADOR.
NECESSITEM amb urgència obrir les portes i les finestres de l’ajuntament
VOLEM RECUPERAR Mollet en la seva essència: la vida als barris, més activisme, les tradicions, l’esperança. Tornar a sentir-nos orgulloses de pertànyer i viure aquí.
CAL QUE la gent comuna entri a l’Ajuntament, per posar la institució al servei de LA CIUTADANIA.
PERQUÈ TENIM TOTAL CAPACITAT, i tenim un model de ciutat al cap, que cuidi les persones i no expulsi a ningú.
PERQUÈ TENIM UN PROGRAMA, que parteix del coneixement i d’un anàlisi i que proposa mesures concretes.
PERQUÈ TENIM UN EQUIP PREPARAT per a fer-ho.
Volem sacsejar la política municipal amb tota l’eficiència i imaginació possibles.
Volem governar per a tothom. GOVERNAREM per a tothom.

El CONTEXT GENERAL ens acompanya i no el podem defugir:
- D’una banda, els efectes de la crisi econòmica encara hi són, s’han carregat estructures familiars que abans podien suportar males èpoques. Ara ja no. Famílies en situació d’exclusió residencial, pobresa energètica, pobresa cronificada, serveis socials desbordats.. No cal dir que les causes de la crisi també segueixen ben presents: especulació, manca de legislació, segrest per part de grans poders i com a exemple, tenim al damunt l’amenaça d’una bombolla dels preus de lloguer:
Som els que reivindiquem i treballem per la justícia social, pel repartiment de la riquesa, pel treball digne i contra la precarietat.
- D’altra banda, en els darrers anys vivim una polarització en les posicions respecte l’autodeterminació de Catalunya, una situació absolutament anormal d’existència de presos polítics en presó preventiva, i un judici com a mostra del fracàs absolut de la política i el diàleg.

Nosaltres som la força que en aquest xoc de trens volem obrir un espai de diàleg i no més enfrontament, que apostem per recuperar la política i dialogant trobar la sortida en què ningú se senti exclòs.

- Una derechización de la sociedad y una radicalización en las posiciones de las fuerzas conservadoras, que miran a la ultraderecha y al pasado más rancio.
Ante esto, la izquierda debemos ser de nuevo, muro de contención y el feminismo será el motor y la herramienta que presente batalla a estas ideas del pasado, que amenazan con quitarnos derechos conseguidos hace años.

I amb aquest context ben present:
AIXÒ VA DE MOLLET.
I avui ens presentem davant la nostra ciutat com el que som, una força transformadora, som les persones que recollim el testimoni dels governs del PSUC amb l’Anna Bosch i la Carme Coll al capdavant. Som confluència, que practica això de la suma i convivència de diferents sensibilitats polítiques.
Diuen que som “los de siempre”, com de forma despectiva i traient valor als anys acumulats d’experiència. Diuen que som els de sempre, doncs sí, som els que sempre estem a la vaga general, les que sortim el 8M, qui surt contra la reforma laboral, qui es mobilitza contra les llistes d’espera o el tancament de línies de l’escola pública.
I les lluites, les acompanyem de propostes, amb un programa molt extens, del que avui destaco els grans reptes que assumim per Mollet a partir del 2019:
(REPTES DEL CANVI D’UN NOU MODEL DE CIUTAT PER A MOLLET 2019-2022)
1. Fer de Mollet una ciutat compromesa en crear oportunitats de feina.
2. Fer una ciutat més humana, amable i segura, on tothom pugui gaudir dels mateixos drets.
3. Reforçar els serveis públics de qualitat, per un Mollet més just i solidari.
4. Aconseguir una ciutat més neta, cuidada i endreçada, pionera en la lluita del canvi climàtic. I trobar solucions a la manca d’habitatge.
5. Fer de Mollet una ciutat feminista.
6. Impulsar un Ayuntamiento abierto, transparente y participativo; ética en sus cargos electos, y lucha contra la corrupción y el clientelismo.
7. Hacer de la cultura y el deporte caminos para la integración y la cohesión.
8. Fer una administració senzilla, àgil i amb uns serveis propers a la ciutadania.
9. Impulsar una economia socialment responsable, verda i cooperativa.
10. Fer de la nostra, una ciutat compromesa amb els canvis constituents necessaris perquè Catalunya pugui decidir el seu futur.



I vaig acabant, però ara que hi penso, no us he parlat de què aporto i què pinto jo en tot això. Sóc la Marina, i porto tota la meva vida treballant per aquest poble, des de la societat civil i des de les institucions. Des de les petites revolucions a l’escola, sent delegada a l’institut, etc. i ara...
He fet el pas d’acceptar aquesta responsabilitat, i poder encapçalar aquesta transformació a la nostra ciutat, per decència i respecte a la ciutadania.
El que proposo i proposem és
- Posar les persones al centre; les seves necessitats i els seus drets i obligacions.
- fer-ho d’una manera democràtica, amb senzillesa, propera, escoltant i amb honestedat. I amb mirada de dona.
M’he presentat a l’Alcaldia encapçalant un equip solvent, il·lusionat i preparat,
Em presento a l’Alcaldia fent un pas valent, decidit i amb compromís
Són temps en què les persones que ens dediquem a la política estem en el punt de mira. Hem de ser transparents, explicar el que fem i com ho fem, cal enfortir els valors i l’ètica en l’acció política. Em comprometo a això i a aportar passió, implicació i treball.
Tenim la capacitat, les persones, el projecte, anem a totes!
Us demano que CONFIEU en què podrem fer la transformació que la nostra ciutat necessita, i tornar a il·lusionar-nos!
I Quan ho aconseguim, deixarem enrere un Mollet gris, per poder presentar una ciutat plena de colors, perquè com diu un mural d’un dels nostres carrers:
“la vida no es como (te) la pintan, sino como (tú la coloreas) la coloreamos”.
I Recordeu: LLEGÓ NUESTRA HORA!
Som la gent que reivindiquem al carrer i a la institució, i lluitem per la justícia social, pel treball i la vida dignes.
Som l’esquerra que defensa polítiques progressistes que millorin la vida de les persones.

I ho farem amb ulls de dona
I ho farem amb mirada de dona
I tot això ho farem en comú...i HO ACONSEGUIREM!

Força i Endavant!

lunes, 4 de junio de 2018

Per un Mollet potent, no defallim!

(Aquest article em va ser publicat a la revista editada per Canviem Mollet el 23 d'abril de 2018)

Ser regidora és una gran responsabilitat i un gran honor. El que considero més important d’aquesta tasca: saber que hem participat en fer millor la vida de les persones de Mollet.
Em diuen: “ets regidora, de què?” la resposta: doncs de cap àrea en concret, i de totes a la vegada. Fiscalitzar i controlar qui ens governa és imprescindible. I per a fer-ho bé, cal invertir-hi temps, esforç i idees.
Des d’inici de legislatura, Canviem Mollet ens ho prenem molt seriosament. Els passos: primer vèncer les dificultats de manca d’informació i transparència; després controlar la gestió del govern, massa sovint improvisada i caòtica: i finalment, fer propostes en positiu per millorar la vida dels qui vivim a Mollet.

Tinc un model de ciutat al cap. Puc dir tot allò en què Mollet pot millorar. Voldria que Mollet rebés premis per tenir pobresa zero, habitatge assequible per qui ho necessita, i que la cultura tingués espai en totes les seves expressions. No ho dubteu: hi ha idees i propostes, i estem capacitats per a governar la ciutat.
Ho avala el treball fet en aquests darrers 3 anys.
Hi ha 50 propostes treballades i aconseguides per Canviem Mollet, dins del pressupost del 2018. Són propostes que pretenen fer millor la vida a Mollet. I en fem seguiment, perquè no volem excuses ni demores; les volem fer realitat: el cinema, la il·luminació de la ronda pinetons, la pista esportiva a Can Borrell, el suport a AMPAs i més associacions, el Pla Local d’habitatge, tarifes socials per serveis públics, agents cívics, ajuts al comerç, reforçar servei de neteja, etc.

Vull un Mollet potent, i això implica: denunciar amb mà ferma la mala gestió (cas Decathlon, Al Huda, IBI, etc.) i també aprovar propostes que ens facin avançar. Això no s’acaba amb 50 propostes, sinó que seguim aportant en positiu, amb idees, objectius i visió de futur, presentant propostes locals a tots els plens. I mantenir vives les reivindicacions que ens fan ser qui som: pensions dignes, educació pública, treball digne, llibertat d’expressió, feminisme, entre moltes d’altres.

Sé que queda molta feina per fer. No defallim!

domingo, 8 de abril de 2018

Lluita global

Fa dies que intento trobar l'estona per asseure'm al davant de l'ordinador i escriure. Pensar, ordenar i escriure. O escriure mentre penso i ordeno pensaments... el que sigui. I un dels motius pel que no he aconseguit posar-m'hi (a part de la feinada i hores que representa criar dues bestioles humanes, una de 2 i una de 5), és perquè en certa manera m'autocensuro. Sí, osti, quin greu... Parlem de drets, de llibertat d'expressió i llavors vaig jo i decideixo que val més no xerrar gaire, no expressar el que em va passant amb la situació política que vivim.
En part em fa una certa mandra, i en part és complicat de collons, posar per escrit tots els matisos, detalls i apartats (ja aviso que no ho pretenc pas fer avui, tampoc)
Resulta que sóc militant d'ICV, des de fa 10 anys, i formo part del conglomerat que representen els anomenats "comuns”. Una espècie potser en perill d’extinció, i molt segurament que alguns voldrien que ens extingíssim. Sap greu quan ho sents i ho llegeixes, eh? Pues eso, els comuns! per una part de la població catalana som, com diu la meva filla gran "ascopeste", i per una altra part, doncs... una mica lo mateix. Terrible error, diuen, la nostraa equidistància al voltant de la independència, i que ens hem de definir tant sí com no. I terrible error no estar en la defensa contra l’atac a les llibertats a Catalunya. I allò de l’estàs amb mi o estàs contra mi. I no és així.

Cada nit repasso twitter, i navegant d’un tuitaire a un altre, navego per missatges que en les darreres setmanes (mesos, de fet), estan d’un roig encès, d’un terrible to irrespectuós, i d’una preocupant intolerància. Contra tots i tothom, però clar, n’hi ha que s’emporten la palma.
Mai he estat partidària del pensar idèntic al “bloc” al que pertanys, he deixat la porta oberta als matisos, a la reflexió. Sempre he detestat el borreguisme, i ara n’hi ha en dosis massa grans a ambdues bandes. Sectors independentistes pro-DUI, incapaços de fer cap autocrítica de com s’ha fet, o de preguntar-se què hi haurà més enllà i massa acostumats i envalentonats a titllar de feixista qui no pensi com ells; i evidentment, a la banda defensora del 155, una bena als ulls, tupida i gruixuda que no els permet reconèixer les terribles accions de l’1-oct, que fan de jutges des del sofà de casa, que celebren la desproporcionada presó preventiva, que no pensen per ells mateixos, i senzillament aplaudeixen tot allò que representi un matxaque a l’adversari.

Llegia l’altre dia que quina cosa tan terrible havia fet en Joan Tardà, d’ERC, que havia saludat l’Arrimadas!... Inclús, li havia fet dos petons!! Li van caure unes hòsties internàutiques com a pans. Crítiques amargues i fora de to, ei, i de la seva pròpia gent. En un exercici d’empatia puc entendre-ho, perquè tot el que representa Ciudadanos és terrible i cal combatre-ho però.. aquest és el nivell? En sèrio? I d’aquestes, unes quantes en podria dir.
Matxacar el rival. Partir-nos en dos, o en tres... trencar-nos en bocins, tants com opinions. Perquè les opinions fan mal i van esmicolant-nos com a poble, de tant com s’han allunyat i s’han fet irreconciliables.
El contrari. L’enemic. Perquè això ha començat i sobretot ha continuat, d’això. D’anar contra l’altre. D’Espanya ens roba, i de Catalunya rompe España. De posar-nos banyes i cua a uns i altres. I d’arribar a ... a on?
NO, no equiparo el que va fer el govern català amb la deriva repressora del govern espanyol. (qui així ho pensi és que no ha entès res, o jo no m’he explicat bé).
El que vull destacar és
1. Parlo d’estats, de governs, i no de persones! No posaré en el mateix sac a totes les persones, i m’irrita quan la gent ho fa. Jo li’n dic ignorància.
I 2. La repressió. L’arbitrarietat. La impunitat. No és exclusiva contra Catalunya. El govern espanyol és governat per la dreta. Sí, allò de dreta i esquerra jo encara ho considero vàlid, sóc una clàssica, mira tu..!
La batalla ha estat, és i sempre seguirà sent la mateixa: la de la lluita de classes. Que no ho veiem o què?
La classe poderosa i opressora, representada per la dreta, que vol mantenir l’status quo CONTRA la classe treballadora, oprimida, i que s’ha de currar i guanyar els seus drets i mantenir-los. I que la representa l'esquerra.
I per què dic tot això? Perquè sento que aquesta lluita s’està debilitant, es va esvaïnt, i no ens ho podem permetre. Ni resignar-nos, ni perdre.
I és que estic convençuda que és la clau per un futur millor, per un món més just.
Però la lluita és global. No la fem petita, no hi posem parets.

Mireu, que sí, que m’he deixat 1000 coses, i no m’ha sortit lligadet, però ... necessitava vomitar-ho una mica així...
Bona nit.

martes, 17 de octubre de 2017

Piròmans

No pretenc ser original posant en una mateixa reflexió els incendis de Galícia i els moments que es viuen a Catalunya.
Ho faig perquè el moment m’ho demana.
Hi ha massa piròmans.

Dramàtics els incendis a Galícia i Portugal. Tristíssima la mort de persones, animals i natura. S’ha cremat el verd. S’han cremat vides. Intolerables més de 30 morts! Desesperança, ràbia, patiment. I les causes? Els piròmans, sí, però també les polítiques de retallar inversió en prevenció d’incendis, les polítiques urbanístiques que permeten requalificar, la cobdícia.
Espero que ho paguin. Els boscos trigaran a tornar, altres mai més no tornaran.
Però que ho paguin.

A Catalunya també se’ns cremen coses, però d’una altra manera. Aquí també hi ha piròmans. Declaracions de dirigents del PP, de Ciutadans i del PSOE. Uns per acció, altres per omissió.
Ciudadanos són piròmans i incendiaris. Són part de la llavor del problema, perquè precisament han generat conflicte on no hi havia (el català i el castellà a les aules, la discriminació, etc.) Han nascut per dividir, per carregar-se la cohesió social. Primer amb un discurs primer moderat que qualsevol cunyat podria comprar, han anat entrant, com llops disfressats de xai.
Ciudadanos són el nen repel•lent de classe, el xivato, el que demana el càstig pitjor, quan ell també ha llençat pedres.
A Ciudadanos els importa una merda el país. Els importa un carajo mentir. Ansien creixement electoral i poder. I quan només mou això, res bo pot portar.

El Partit Popular ha perdut el nord. La pitjor política és la que no té vocació de servei. La pitjor política és la que mira per interessos partidistes, per mantenir l’status quo d’ells mateixos: els poderosos en tots els sentits. Esclafant al seu pas a qui calgui. Sense oposició, i amb el poder legislatiu i executiu, i manipulant el judicial, qualsevol cosa poden fer. I la fan contra la població. El PP governa contra la classe treballadora que l’ha votat, i contra tothom qui pretengui fer avançar aquest país, fer-lo més obert i democràtic.
El Partit Popular no vol resoldre el problema a Catalunya. Només vol demostrar la seva força implacable. I així, encadenen un error amb un altre, una barbaritat amb una altra, com si fossin els protagonistes de The Very Bad Things, o Resaca en las Vegas, que cada vegada la fan més grossa i l’emmerden més. Que un desastre segueix a un altre.

Però res d’això seria possible sense la inestimable col•laboració, galdosa i penosa connivència del PSOE, en el seu pitjor moment de la historia. Deixant orfes milers de votants socialistes, que ja no saben on mirar. Què esteu fent, PSOE? Què collons esteu fent? Això és el millor que podeu aportar per al país que tant estimeu? Això és la política que penseu fer d’ara endavant?

Em crispa. Em desespera. Em preocupa.
Solució? Sóc de les que sempre he cregut en el diàleg, en alternatives, en la política com a solució. Però dubto que aquesta possibilitat encara segueixi sent possible.

jueves, 27 de abril de 2017

Silenci, les fieres reposen

Són les 21'45. Quietud.
Les nenes dormen.
Silenci a la casa, les fieres ja reposen. Avui anem tard, però estic satisfeta, perquè podria ser molt més tard.
Ha acabat el dia i sembla que hagi tingut 40 hores, pel cansament que ara, em ve tot a sobre.

Se'm barregen dos necessitats: jeure al sofà sense fer absolutament res, o consumir tele sense filtre ni mesura; o bé hiperactivar-me per endreçar el pis.
Els ulls recorren el terreny de la batalla, per fer balanç dels danys. A cada porta que obro hi ha un increment de minuts que calculo s'hauran de dedicar a adecentar l'habitatge. Repasso: menjador, restes del taller amb pintura que hem improvisat, acumulat amb aquells rotuladors i àlbum que fa dues setmanes tinc rondant per escriure la dedicatòria al Jose; joguines al mig, als laterals, a sobre i a sota no, que hi ha els veïns. Cartes de princeses, fireta, ninos, peces diverses, cotxet, rotuladors, un petit tornado que generalment recull les destrosses per allà on passa, però avui no.. la taula ni la menciono, perquè és una mena de botiga dels xinos, però concentrada en 1m2. L'huracà que ha passat per la cuina, acompanyat de les diverses repeticions del terratrèmol, han causat més desastres: la pica, la taula, el terra, la trona, els fogons...perquè hi ha tant de menjar a terra? Quants gots i culleretes fem servir al dia? Respira i tanca la porta, i ja hi tornaràs. El lavabo, avui no està del tot fatal. Només un bidet amb prou roba com per muntar un mercadillo, però la resta prou en ordre. Què tal però, si dissabte fem dissabte? Ho anotaré a la pissarra de la nevera, al costat de: comprar sabates júlia, cassola, buscar allò pel Gabriel i passar la foto de Sant Jordi.
Així doncs, pensa Marina, pensa. Feina en paral·lel per guanyar en eficiència i eficàcia.
M'arremango i ataco per la cuina? Ara, amb rentavaixelles, un cop l'ompli i estigui en marxa, podria atacar el menjador per deixar-lo mínimament bé, i tenir una part coberta, i qui sap si prendre'm un repòs merescut? Què dius! se'm fan quarts d'onze en un plis, i calen 3 fiambreres amb dinar per demà, preparar roba i entrepans.
Si de cas, després de tot, ja faig els 10 minuts de sofà per desconnectar. Però ei! que en siguin 10, o ja sabem què passa després, que es fa tard i aleshores com una mena de càstig diví, guanyem una nit d'aquelles, sí, sí, ja saps.. de les de plors i demandes sincronitzades: mentre una demana teta l'altra dorm com cada nit, d'un tiròn, però un cop la 1a s'ha adormit de nou, casualment la gran avui no fa nit de tirón: pipi, set, tapa'm, por... ai mare! Jo també faig l'edredoning, el de les mares: tapa, destapa, tapa, destapa. Amb el diploma et ve el curset avançat d'agafar el son encara que te l'interrompin 14 vegades.
I recapitulo el que ha donat de si la tarda-vespre: quan s'ha enguarrat de fang al parc, quan hem berenat, ens hem quedat a mitges de fer el drac, negociacions, desafiament, quan ens hem barallat, canvia panyal, avui pizza, castigada sense iogurt, renta dents, motxileta per adormir, conte per la gran, cançó per la petita, km passadís amunt i avall, vinga que ja queda poc.
Demà serà una mica més fàcil, potser.
I penso que si no fem bona nit, demà també estaré cansada, i tocarà de nou tot allò de l'huracà i el tornado. Però sé que em llevaré amb energia, per un miracle de la natura, i que tiraré perquè és el que toca, i no n'hi ha una altra, fins que de nou, les fieres reposin.

Etapa de criança, intensa. Igual de dura com apassionant. Difícil, igual de sorprenent. No és certa una cosa sense l'altra.
I compartint-ho, és millor.


martes, 21 de febrero de 2017

Temps de Carnaval, descarat i reivindicatiu

Recupero un escrit fet a l'octubre 2016, qeue vam publicar al full del canvi, on parlava de la festa de Carnestoltes, a Mollet.

És el temps de la Rua! Descarada i reivindicativa

Enguany, el Centre d’Estudis Molletans centra les seves jornades en el Carnaval de Mollet. Ho ha fet amb ponències, exposicions, i amb la participació de les entitats que fan possible el Carnestoltes: Esbart Dansaire, Carnamolles, l’Escola municipal de Música i Dansa.

Podem estar orgullosos de la particularitat del Carnestoltes molletà, que amb els anys ha consolidat els seus actes: l’Arribada, el Judici; personatges; i litúrgia. Hem recuperat el Ball del Barraló, ha estat un èxit i el ballen a totes les escoles, i ara creiem que és el temps de la Rua.

La rua era lloc per escenificar, de manera divertida, lluites i reivindicacions, o fer crítica de fets destacables. A la rua vèiem com grups de pares i mares, associacions de veïns, col·lectius diversos, traslladaven a la rua, de forma còmica, notícies de l’any. Fos quina fos la temàtica i l’estil, moltes comparses s’animaven a participar a la rua, pel fet de passar-ho bé una estona, i com diu el Sr. Carnestoltes, riure-se’n de tot.

En els darrers anys ha desaparegut aquest esperit més “canalla”, i han disminuït el nombre de comparses. Hi ha grups que desisteixen de participar perquè no compleixen amb les bases que fixa l’Ajuntament, o que pensen que no són rival per competir amb les grans comparses de 100 persones, que ballen i llueixen vestits espectaculars.

Si parlem de Carnaval participatiu, la Rua, és un element a replantejar. Quina rua volem i com fem perquè més persones formin comparses i surtin al carrer? Recuperem una rua que no només tingui la vessant més brasilera del Carnaval, sinó també la més tradicional de crítica i humor.

Potser amb els premis: a la comparsa més descarada; més reivindicativa; o a la temàtica més original? El concurs només és una part, el divertimento de sortir a la Rua és el tot.

miércoles, 15 de junio de 2016

Tardor calenta. del 2012 fins avui..


Tardor calenta


(Aquest post l'escrivia el novembre de 2012, encesa per la situació actual en aquell moment. Pel que fos, va quedar com un esborrany, i avui veig que segueix sent vigent... 4 anys després... i amb unes eleccions a la vista. El publico, encara que sigui ben curtet.)

Ha estat un estiu diferent per moltes persones i per molts fets. Els incendis, les polítiques del govern, els gerros d'aigua freda constants, i la sensació - real- que ens l'estan colant vilment, mentre els qui podem  marxem uns quants dies a la platja o a la muntanya a desconnectar i agafar energies per la tardor.

I és així, i comença el setembre amb una bufetada en tots els morros: la pujada de l'IVA, que matxaca el sector de la cultura, que castiga productes bàsics, que farà arruinar més d'un autònom, i que en general empobreix més a la major part de la població. I no només l'IVA, també la supressió de 400 medicaments coberts fins ara per la seguretat social, al que li hem de sumar l'euro per recepta català i ara vindrà l'espanyol. I encara voldran que no ens queixem, perquè no ens treuen la sanitat.. sí que ho fan amb els immigrants, que deixaran de tenir asssitència sanitària gratuïta. Barbaritats.
Em fa vergonya viure en el mateix territori que qui decideix que hi ha ciutadans de primera i de segona.


Ei, i d'aquí dues setmanes hi ha eleccions generals. Els sondejos diuen que segueix guanyant el PP, tot i que el segueix de prop En Comú Podem- Unidos Podemos.
El PP seguirà governant pels de sempre, a favor d'uns quants, i fent que la desigualtat creixi!
Així, a qui penses votar?