miércoles, 15 de junio de 2016

Tardor calenta. del 2012 fins avui..


Tardor calenta


(Aquest post l'escrivia el novembre de 2012, encesa per la situació actual en aquell moment. Pel que fos, va quedar com un esborrany, i avui veig que segueix sent vigent... 4 anys després... i amb unes eleccions a la vista. El publico, encara que sigui ben curtet.)

Ha estat un estiu diferent per moltes persones i per molts fets. Els incendis, les polítiques del govern, els gerros d'aigua freda constants, i la sensació - real- que ens l'estan colant vilment, mentre els qui podem  marxem uns quants dies a la platja o a la muntanya a desconnectar i agafar energies per la tardor.

I és així, i comença el setembre amb una bufetada en tots els morros: la pujada de l'IVA, que matxaca el sector de la cultura, que castiga productes bàsics, que farà arruinar més d'un autònom, i que en general empobreix més a la major part de la població. I no només l'IVA, també la supressió de 400 medicaments coberts fins ara per la seguretat social, al que li hem de sumar l'euro per recepta català i ara vindrà l'espanyol. I encara voldran que no ens queixem, perquè no ens treuen la sanitat.. sí que ho fan amb els immigrants, que deixaran de tenir asssitència sanitària gratuïta. Barbaritats.
Em fa vergonya viure en el mateix territori que qui decideix que hi ha ciutadans de primera i de segona.


Ei, i d'aquí dues setmanes hi ha eleccions generals. Els sondejos diuen que segueix guanyant el PP, tot i que el segueix de prop En Comú Podem- Unidos Podemos.
El PP seguirà governant pels de sempre, a favor d'uns quants, i fent que la desigualtat creixi!
Així, a qui penses votar?

Me lo decía mi abuelito


Vull compartir amb vosaltres la petita intervenció que vaig fer de l'acte de presentació del llibre "Me lo decía mi abuelito", de Alberto Valenzuela, que va tenir lloc el passat 1 de juny de 2016.
Per mi va ser un honor compartir taula per parlar de memòria històrica. Va ser un acte carregat d'emocions.


ME LO DECÍA MI ABUELITO, de Alberto Valenzuela Carreño
“Una crónica sentimental de la experiencia republicana y de la represión franquista”



Benvinguda a tots i totes en aquest acte organitzat per Canviem Mollet i amb el suport i col•laboració de Mollet amb Cuba.

És un honor per Canviem Mollet i per mi personalment, poder presentar aquest acte, i poder tenir a la nostra ciutat la presentació d’aquest llibre: “Me lo decía mi abuelito”

Enguany, 85 aniversari de la proclamació de la Segona República i continuem rendint homenatge als valors republicans de llibertat, igualtat i fraternitat, i els ideals per a la construcció col•lectiva del bé comú en una societat. Aquell bé tan oblidat avui dia.
Així doncs, cada any, pels voltants del 14 d’abril, des de Canviem Mollet fem diversos actes en commemoració de l’aniversari de la II República, però no és només al mes d’abril que som republicans i reivindiquem la república i els seus valors. Som republicans i republicanes tot l’any i sempre. Condemnarem el franquisme i la repressió tota la vida.

Us presento als ponents:

Alberto Valenzuela Carreño, col•laborador de Mollet amb Cuba, psicòleg de professió, nascut a Barcelona, amb arrels andaluses, concretament de Marchal (Granada) (i com diu al llibre redescoberta “alma andaluza”, i molt més: persona compromesa i involucrat en diverses lluites.
En aquest llibre, ens narra de manera novel•lada les vivències del seu avi, que fou afusellat pels franquistes el gener de 1940 a Guadix (Granada), amb només 34 anys, amb dona i 5 fills.

També intervindrà Felipe Moreno antic militant comunista, empresonat i torturat pels inspectors de la brigada político-social, com el sanguinari “Billy el niño”. Actualment és membre de la Xarxa de Suport a la Querella Argentina pels crims i tortures del franquisme.

Benvinguts als dos

El que ha passat en aquest país no fa pas tant, és tan greu i vergonyant que encara ni s’ha sabut o s’ha volgut afrontar com és degut per una part. I és més greu i intolerable perquè s’ha fet molt poc en pro de la memòria històrica, s’ha fet molt poc o res per fer justícia, per reparar, per tancar de manera justa i digna les ferides. Aquesta mateixa gent, és la que encara d’alguna manera nega el cop d’estat feixista, la matança i el llarg franquisme. Amaga, vol fer oblidar (com si la inacció i el pas del temps aconseguís per art de màgia fer oblidar. “Están echando toneladas y toneladas de tierra encima de nuestra memoria y quieren que por narices se pase pàgina definitiva sin haber comenzado a leer el libro”), menyspreen, ignoren, manipulen.


I per això, el llibre recorda, no oblida, reacciona, fa justícia i reconeixement.

Un llibre que narra i descriu molt bé, que emociona des del començament, i que té dos objectius, com diu l’autor: fer pedagogia de què va suposar la República i fer justícia. Recuperar i fer visible a Manuel Valenzuela Poyatos.

Un llibre que vol pensar en el futur, a més de mirar el passat. I per suposat vol fer un homenatge als familiars i a les víctimes del franquisme.

Ho fa a partir d’un diàleg amb el seu avi (reconstrucción de ficción realista), que es basa en tots els materials que ha pogut trobar, destacant els testimonis de la família i les notes redactades durant els mesos que va estar a la presó.

És un llibre malgrat tot, i malauradament, actual. Actual pels milers de persones que encara tenen familiars enterrats en cunetes; actual perquè encara és oberta la ferida al país; actual perquè aquells qui volen tapar, obstruir la memòria històrica i no recordar ni dignificar els represaliats, encara governen aquest país; actual perquè vivim el drama dels refugiats i refugiades que a milers fugen d’una guerra, a milers moren i a milers no troben ajut en una Unió Europea deshumanitzada.


Per tot això, per tot l’esforç, els mesos de feina, la recerca en tots els sentits, Alberto, enhorabuena y muchas gracias por este libro.














https://www.facebook.com/melodeciamiabuelito/?fref=ts

Participació ciutadana: Qüestió de voluntat

[Article publicat al "Full del Canvi" dins del Contrapunt del 19.2.2016]

Participació ciutadana: Qüestió de voluntat

Quan tenim la possibilitat d’opinar i incidir en la presa de decisions d’allò que ens afecta, el nostre compromís i implicació és major. És així, si ens posen eines perquè veïns i veïnes puguem participar activament en temes que ens interessen: des de l’urbanisme fins a l’educació, passant pels serveis bàsics, com l’aigua.
Més enllà de la participació a través d’entitats, associacions i col•lectius diversos, els ajuntaments com a institució, són clau en fer que la participació en els afers públics sigui real i de debò. I és una qüestió de voluntat política.
Molts programes electorals parlen de participació, però la paraula esdevé buida quan en la pràctica, no hi ha cap decisió que pugui prendre la ciutadania. S’està lluny del que demanen els nous temps: un canvi en la manera de fer política.

A Mollet, fa anys que vivim una letargia en la participació, per molt que es vulgui fer creure que n’hi ha. En els darrers – com a mínim 8 anys- no hi ha hagut cap interès, ni voluntat política ni valentia per explorar noves maneres de fer real aquesta participació. Quan dic real vull dir: que no és passiva, ni unilateral del govern que només explica coses, o la que es fa amb tantes normes, que és impossible.
Moltes experiències ja fa anys que es posen en pràctica a d’altres municipis (més petits o més grans que Mollet): pressupostos participatius on la ciutadania decideix com destinar algunes partides del pressupost de la ciutat a través de tot un procés de debat; consultes ciutadanes on es sotmeten a votació temes de rellevància; audiències públiques, consells sectorials on el que es decideix vincula la política municipal; consultes puntuals per qüestió concretes, com poden ser actuacions en els barris, assemblees obertes on la ciutadania troba el seu espai per expressar-se; o la gestió de serveis i equipaments (centres cívics, per exemple) mitjançant la cogestió i autogestió, això és amb persones o entitats que s’organitzen, etc. I en tot, posar mecanismes per facilitar la informació, el control i l’avaluació d’aquests processos participatius.
La participació no pot sorgir del no res, ni esperar èxits sense prèviament creure-hi i que es donin requisits: formació i informació a les persones, i difusió. Avui dia, tenim eines tecnològiques que poden facilitar aquest increment de participació, tant qualitatiu com quantitatiu. La transparència (Recordem el portal de transparència: http://transparencia.molletvalles.cat/) vol dir conèixer, tenir dades, i això és imprescindible per a implicar-nos, i decidir amb criteri.

Des de Canviem Mollet creiem que és una qüestió de models: promoure ciutadans passius, un ajuntament centralitzador de decisions o bé el model pel que nosaltres apostem decididament: la participació com a mètode de treball i de governar, amb una ciutadania activa, un ajuntament que escolta, debat, diàleg, i promovent que les decisions es prenguin col•lectivament. Apostem per un ajuntament que no és només un prestador de serveis i solucionador de queixes, sinó que creu i potencia la implicació de la ciutadania, està al costat dels veïns i veïnes i dels moviments socials, per treballar en la millora de la ciutat. Tenim molt camí per recórrer, i seguirem plantejant propostes concretes per aprofundir en la participació ciutadana.