Avui més que mai, ens
calen ajuntaments que com a formigues, facin una gran feina durant el bon temps:
la recollida d’aliments i la construcció d’un bon sostre, per poder afrontar
amb tranquil·litat l’arribada del mal temps. Així han de fer els gestors i
polítics municipals: en èpoques bones, mesurar i gestionar bé els recursos
econòmics, materials i humans, perquè quan arribin temps crus, com avui, temps
d’enfonsament econòmic, es pugui sostenir l’estructura, els serveis i el model
ideat, i el passat (una mala gestió) no sigui una rèmora contra la que batallar
també.
Aquests insectes
carreguen coses de grans dimensions i pes, els costa, però no per petites no
poden. Els ajuntaments igual, és l’administració més petita, però la que ha de
fer front al més gran: al dia a dia de les persones, a garantir els mínims, a
conèixer les necessitats, problemàtiques
i aspiracions, a oferir solucions, a treballar perquè les diferències
econòmiques o socials no separin a les persones.
A la mateixa vegada
han de ser gegants. Dels bons, dels que salven vides i rescaten persones, dels
que lluiten contra els dolents. Dit d’altra manera, ajuntaments que plantin
cara a bancs, a interessos privats, al fer negoci per uns pocs amb el que és de
tots, als privilegis; que posin als homes i dones per davant, que s’enfrontin a
lleis injustes, i que si cal desobeeixin les normes. En definitiva, que es
posin del bàndol de les persones.
I no fer-ho en
solitari, sinó col·laborant: amb tots els actors que participen – cadascú a la
seva manera -en la recerca de solucions, en la proposta, en la diagnosi dels
problemes. Això és, sumant forces amb entitats, associacions, empreses,
persones amb iniciativa, organitzacions de tot tipus; perquè no tot passa per
la institució, i així ha de seguir sent.
I seguint amb la
llista, ens calen ajuntaments els quals els seus governants no es girin al que
està passant al carrer: l’aspiració democràtica a poder decidir, les
mobilitzacions per protestar contra injustícies, l’organització per a construir
una altra manera de viure, la nova era de la participació i la transparència.
Els temps ja fa temps que han canviat i ho seguiran fent, constantment, no els
hem de perdre la pista!
Són temps de
necessitat, d’unir esforços i voluntats, i d’esdevenir gegants i formigues.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada