I és que quan comença un any, s’enceten propòsits, objectius, desitjos, projectes. I jo estreno agenda nova i calendari de paret... Comencem a fer més esport, menjar més saludable, llegir més i veure menys la tele. Dir que gastaré menys i seré més generosa; plantejar-se algun propòsit i repte personal, canviar algunes actituds que no t’acaben d’agradar de tu mateixa. ...
Està bé mirar una mica enrere i calmadament fer balanç de tot allò viscut personalment, col·lectivament i socialment. Veig 4 notes al suro de l’estudi que em recorden allò passat al 2010 al món i a la meva vida personal. Reconec que el repàs pel 2011 no l’he fet encara (vaig tard!), i és que potser la pressa amb la que vivim i tot allò que se’ns està presentant ens preocupa i ocupa tant, que ens fa córrer cap a mirar endavant, ja! sense parar un instant.
A ningú se li escapa que el proper any no serà fàcil, com no ho ha estat l’anterior. Quan desitjava un feliç any nou no podia evitar sentir-me un tant innocent, per desitjar tan feliçment que tothom tingués un bon any. Ni tant ni tan poc, em dic: per descomptat que cal desitjar-lo, i més que mai, però sense oblidar que serà un any que neix marcat per una pèssima situació econòmica, social, i de valors; un any on es continuaran succeïnt drames, injustícies i decisions covardes i equivocades.
La trama està molt ben dissenyada. I no és cap invent de conspiració, sinó que és una estratègia on tot quadra i encaixa. Entre d’altres: mesures poc populars explicades com a necessàries i bàsiques: retallades en sanitat, en educació, etc. O bé mesures que només afecten un sector: rebaixa de sous de treballadors públics, amb el pretext del “no us queixeu que almenys teniu feina”. A tot això s’hi afegeix acabar de complaure amb allò que demanin la Patronal, respresentant dels interessos empresarials i als bancs i entitats financeres, representats dels interesos econòmics. Si a això li afegim una població esgotada, confusa, que no sap d’on més vindran les bales, i que la lluita que batallen ara és mantenir la feina o aconseguir-ne una... ja tenim el còctel servit.
La idea de que no hi ha alternativa cala poc a poc, i és que uns als altres se la passen, la comparteixen, es fa més gran i arriba arreu. Generalitat de CIU- Govern de PP- Unió Europea de Merkel i Sarkozy, i Grups de comunicació que reafirmen certes idees.
Però no cal que parlem de polítics i de política, sóc conscient que sovint cansa, o decepciona. Per tant, parlem de necessitats reals i d’injustícies palpables. És just que molts treballadors no arribin a final de mes i a sobre hagin de repagar el metge, mentre directius de bancs sufragats per l’Estat, s’embutxaquen 2milions d’euros l’any i compten amb mútues sanitàries privades? És només un exemple, n’hi ha mils. Els sentim i veiem cada dia.
Ens diu que alguna cosa no va gens bé, que ens prenen el pèl i que cal dir prou.
Jo el que realment desitjo és que aquest 2012 sigui un any ple de sentit de col·lectiu, que sigui un temps de lluita, cadascú des d’on pugui. Espero que sigui el moment en què deixem de banda els individualismes que cada vegada ens fragmenten i ens enfronten més, i que tots els que defensem els valors de cultura, educació, igualtat d’oportunitats i respecte per a tothom, trobem un camí on treballar plegats.
M'agradaria que aquest no fos el típic escrit de començament d'any...
Salut, Bon Any i feliços Reis.. Mags!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada