diumenge, 26 de febrer del 2012

No hem triat el camí curt


No hem triat el camí curt
Avui i ja fa dies que estic emprenyada, preocupada per la situació que vivim a Catalunya i a Espanya, i a Mollet, i també abatuda... i això em fot més. Atacs de diferents bandes, manipulacions, veritats a mitges, mentides directament. I una va empassant... Mirin, estic molt segura, i estem molt segurs del que pensem i d’allò en què creiem. De vegades és més difícil aconseguir allò que volem, de vegades més fàcil, però no deixarem mai de defensar-ho i de treballar-hi.
Diuen que no hi ha esquerres ni dretes. S’esforcen per fer creure a tothom que això ja no és actual. Doncs no és cert. La diferència entre les esquerres i les dretes és més vigent que mai. I avui i sempre, ens sentim molt orgullosos de ser d’esquerres: defensors de la justícia social, de la igualtat d’oportunitats per tothom, dels serveis públics i de qualitat per a tothom, de la transparència, de la democràcia participativa; i no ens n’amagarem ni demanarem excuses.
En tot cas les demanen vostès, que s’estan carregant el sistema públic de sanitat, que estan collant l’escola pública, que estan donant privilegis a la classe amb més poder adquisitiu, que són la minoria, i que estan carregant tots els efectes de la crisi sobre els mateixos: els que tenen menys recursos. I tot, erigint-se com els únics purs, els salavadors, els únics que posaran seny, els visionaris, i això, impregnant la societat de la idea que només hi ha una manera correcta de fer les coses. Diuen: “no hi ha alternativa”. I saben que no és cert. I diuen que primer cal retallar, per assegurar. I saben que no és cert. I tots els de la seva mena aposten per retallar drets a la classe treballadora, dient que és per reactivar l’economia i crear ocupació. I saben que no és cert.
Qui ens vulgui veure com progres trasnochados o cantants de la internacional, a mi m’és igual,  si això és lo únic que els ve al cap, allà ells, és que no han volgut escoltar, llegir ni conèixer. Diem les coses tal com són, i opinem del que passa, del que no ens agrada, ens hi oposem sí, i hi ens oposarem sempre que calgui. Més faltaria! O és que a sobre ens havíem de resignar? Què s’han pensat? Mirin, no està fet per nosaltres, i ni prohibint-ho ho aconseguirien.
Ens ha tocat ser a un cantó de la història que no és el senzill; sempre és més difícil no estar al costat dels poderosos i del que dicta les normes; però en canvi estem més a prop del poble, de la gent que creu com nosaltres: que les persones són abans que els interessos econòmics, les aliances estratègiques, el pensament únic i la desigualtat.
No hem triat el camí curt, sinó el de les idees i la lluita pacífica per defensar-les.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada