dimecres, 11 de novembre del 2015

Un canvi de to?

No parlo de música, sinó de política. La molletana per ser més concreta.
Eleccions al maig, constitució de l'Ajuntament al juny, i ja han passat 4 mesos d'aquest nou govern. En minoria.
Sí, ho destaco. Un PSC en minoria, que va obtenir tan sols 470 vots més que Canviem Mollet. Passada la decepció de ser a punt de fer el canvi, passada la impotència d'unes negociacions posteleccions que van durar 3 setmanes i que van confirmar que hi havia forces que massa canvi no semblaven voler, passada la decepció de molta -tanta!- gent que va creure que aquest cop sí... Passades totes aquestes emocions que ens fa viure la política, ja som enfrascats en el curs polític d'aquesta legislatura 2015-2019. I el panorama és,si més no, inusual.
Des del 2007 que sóc regidora de l'Ajuntament de Mollet, la meva ciutat o el meu poble -depèn de com es miri-, i aquesta 3a legislatura per mi, és ben diferent. La 1a era novella en això de la política institucional, la 2a m'estrenava com a portaveu del meu grup, però les dues van tenir en comú que eren davant d'un equip de govern (principalment un PSC) prepotent, impositiu, poc dialogant, opac, cínic,contradictori, manipulador i arrasador. Sí, molts adjectius m'han vingut en un moment, i no pas bons. I és perquè vull destacar tot aquest tarannà que malauradament hem viscut i patit. Nosaltres, però de retruc també la ciutat.
Però les tornes han canviat. I ara qui governa no té sempre tots els vots per fer i desfer. Només en té 7 de 25. 7 de 25. I això implica un canvi de to i un canvi de guió. o com a mínim hauria d'implicar-ho. Havent canviat l'històric pacte (de ja feia 3 legislatures) amb CIU, amb qui ara ja no suma, ara el PSC s'ha inventat els "pactes de governabilitat", que em tenen ben encuriosida: primer un pacte amb tot el consistori, i després, com si de capítols de telesèrie es tractés, un pacte amb CIU, i posteriorment el pacte amb Ciutadans. Espero amb candeletes el pacte amb PP...
O potser no cal, perquè ja està al sac...
El canvi de to ha passat per implantar una assignació parcial a cada portaveu, i una altra assignació a temps complert a un regidor/a de cada grup.
El canvi de to ha vingut per crear unes comissions (a proposta de l'oposició, no pas per iniciativa pròpia) on es pugui parlar i debatre dels temes que interessen: participació, drets socials, economia...
El canvi de to ha passat per moltes negociacions a porta tancada per assolir acords i poder sumar el tant preuat número 13 al ple (el de la majoria).
El canvi de to recol·loca a tothom, però els que venim de fa uns anys, mirem astorats com ara s'expliquen algunes coses, com es negocien mocions fins a últim minut, com aparentment se suavitzen certes formes.
D'altra banda a l'oposició, algunes de les forces que "volien" canvi, les veiem votant irremeiablement una i altra vegada, a favor del PSC, sense crítica, sense massa aportació, de vegades sense ni tan sols intervenir per explicar-se. No cal, sembla que no cal... I a l'altre cantó, l'altra part de l'oposició, que és crítica, exigent i propositiva i que fa valer el seu pes al consistori.
A la pràctica, ja ha passat i pot acabar convertint-se en un habitual, que ens trobem amb els 2 blocs: un de 12 i un de 13... frec a frec. I no és bo per a la ciutat, perquè pot portar a absurds, i a manca d'amplitud de mires.

Ara arriba el ple dels pressupostos, el 30 de novembre, i està per veure quin paper fa cadascun, sobretot l'equip de govern, que a 10 de novembre encara no ha plantejat la seva proposta per als pressupostos del 2016. Encara no ha lliurat a l'oposició CAP documentació. I de moment, incomplint ja amb el pacte fet entre tots els grups. Avui potser sabrem alguna cosa? Parlem de pressupostos.. però sembla que aquí no hi ha canvi de to. O està per veure.
Veurem quin to pren cada grup, i quins tons acaben formant la melodia d'un ple ben dispar, i també ben interessant.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada