Cuba, lliure!

Cuba es linda. Cuba es hermosa. Cuba és un país ric.

Cuba és rica en natura, en paisatges, en cultura, en recursos naturals, en la seva gent. Sobretot això: la seva gent, que és acollidora, càlida, conversadora, riallera, ballen i porten el ritme a la sang. És un dels seus grans tresors, però n'hi ha molts d'altres: la revolució, la música arreu, l'art, la verdor i frondositat dels seus paisatges, i tants més!

Tres setmanes en un lloc com la República de Cuba donen una visió segurament parcial i escassa, però el recorregut des de Viñales fins a Baracoa, passant per La Havana, Trinidad, Camagüey, Santa Clara, Holguin i Santiago - és a dir, d'occident a orient, de la cua al morro del caimán, que diuen ells, - i vivint el màxim possible la vida al carrer, conversant als bars, a les botigues, a les cases d'allotjament.. amb tot això, sí que una es pot configurar si més no, una petita primera idea del país.

Vaig anar a Cuba amb moltes preguntes, i he de dir que torno amb noves preguntes, i és perquè no és senzill ni simple d'explicar, perquè hi ha moltes reflexions a fer.
Absurd i insultant qui pretengui reduir la situació de Cuba i la vida dels qui allí viuen dient que és un país sense llibertats i on no tenen ni per menjar. Afirmacions com aquestes només poden venir d'ignorants, d'enemics cecs del socialisme, o de 'repetidors' de discursos sense arguments. Però Cuba tampoc és un paradís, - si bé les seves platges i boscos dirien el contrari- , i no tot és positiu en aquests moments.

Potser fóra superb per la meva part fer afirmacions categòriques sobre Cuba, ni vull ni en tinc necessitat, i encara tinc força lectures per fer, d'allò que hem vist i viscut, per entendre més. Ara bé, hi ha coses que són les que una sent i així són: la seva unió i l'orgull de ser cubans; l'amor per la seva pàtria, i les ganes de treballar, aquestes són innegables; igual que algunes coses del sistema: l'educació gratuïta per tothom, inclosa la universitat; la sanitat gratuïta i a l'abast a tots els territoris de la illa; la protecció de l'estat a les mares, als fills, perquè la maternitat té una importància cabdal; etc. Sens dubte elements ben diferents de les societats tan"orgullosament" capitalistes. Hi ha aspectes a millorar; i també reconec que hi ha propostes que sobre un full i en la teoria són justos, desitjables i que comparteixo plenament, però que a la pràctica han tingut diferent resultat.
Ostres, però ni un sol cartell publicitari, ni una sola propaganda de productes, quin descans per a la vista!
Quan vivim immersos en un sistema capitalista i de societat de consum; bancs, mercats, productes, grans empreses privades, Cubta sobta. I vénen preguntes i reflexions: el fet que no hi hagi propietat privada, té una doble conseqüència: si és de tothom, es cuida, es procura per allò; però alhora, com que és de tothom i de ningú, passa el contrari: l'abandonament, que no es cuidi. Algú ens deia: si las vacas fueran nuestras, las cuidaríamos con más ganas, sabiendo que después las podremos matar para vender o comer... D'altra banda, l'Estat promou la productivitat en el treball, l'esforç de les persones, perquè només així se'n sortiran.
N'hi ha qui ho comparteix plenament i segueix les regles del joc; n'hi ha que no.


Ens deia un cubà "el vino es amargo pero es nuestro vino". Aquest sentiment l'hem sentit en moltes persones, i és que per molt que opinin que a Cuba hi ha coses que no funcionen, tenen clar i senten amb orgull és el seu país, són els seus problemes, és la seva Cuba. I en les seves paraules observo l'esperit de lluita que segueix viu: de lluita contra l'imperialisme, contra el bloqueig dels Estats Units*, de lluita pel dia a dia i per sortir endavant.
*pensament: un dia EEUU es va encapritxar de Cuba, i encara no se l'ha tret del cap, la vol a qualsevol preu, ja ho va demostrar fa anys, i així segueix: un machaque lent, constant i incessant.


I penso que en definitiva all is about les persones: les que van fer possible la revolució al 59, i qui han fet possible que la Cuba socialista sigui present al 2011, així com també les persones, qui han reconegut errors en les polítiques del país i han anat corregint allò que creien convenient.
Alguns somnien amb marxar, d'altres en quedar-se, però en Cuba segueix present Martí, el Che, la Sierra.

"Subir lomas hermana hombres", va dir José Martí. Espero que no els calgui tornar a pujar lomas per seguir agermanats i per continuar endavant.

.